El so del piano afinat es determina per unes normes acústiques i freqüències estandarditzades. El mètode tradicional d’afinació requereix l’ús d’una oïda entrenada i amb l’experiència suficient per distingir les freqüències i harmònics propis de la nota musical sonant per si sola en l’uníson i integrada en els intervals harmònics. Cada interval ofereix unes possibilitats harmòniques que alhora es relacionen amb les possibilitats de l’instrument. Aquest mètode permet detectar les anomalies i deteriorament de l’instrument així com la seva qualitat, d’aquesta manera es pot minimitzar els efectes d’inharmonia o la sensació de sorolls en el so final. Actualment aquest mètode segueix sent el més utilitzat.

Els fabricants d’instruments per tal d’oferir la millor qualitat en el seu producte, integren en les seves capacitats tècniques i de construcció dins els límits estandarditzats. D’aquesta manera optimitzen el rendiment i la potència del piano en les freqüències derivades de La 440Hz amb tendència creixent a La 442Hz, permeten a diferents tipologies d’instrument i segons la seva naturalesa, integrar-se en la interpretació de peces musicals de la forma més harmònica possible.

Malgrat les millores tècniques, els materials que conformen el piano segueixen exposats als efectes variables de temperatura, humitat, ús, i altres variacions que en provoquen la desafinació i l’aparició de sorolls. Per això l’afinació és una pràctica aconsellable periòdicament per tal de corregir els desajustos derivats dels canvis atmosfèrics, la tensió dissipada o als possibles canvis d’ubicació i trasllats.

Al llarg de la història s’han utilitzat diferents temperaments que han evolucionat, de la mateixa manera que diferents cultures utilitzen sons característics diferents. El temperament igual és el resultat de l’evolució i l’evolució i l’estandardització de la música occidental.

En pianos antics del s.XIX l’afinació acceptada per l’instrument sol ser inferior 435Hz, per sobre d’aquestes freqüències l’instrument es pot malmetre sense millorar el resultat sonor.

Per aquells pianos que durant uns anys no han estat afinats és recomanable realitzar una pujada de to gradual per fer possible una afinació més estable sense malmetre l’instrument amb sobrecàrrega de tensió i faciliten la recuperació i efectes de l’escala dúplex.